Següent pas (2017)

1. En las andadas / 2. País normal / 3. Carta a Kobane / 4. Quien quisiera / 5. Necessito / 6. Tiempo de preguntar / 7. Un vell home / 8. Recordando / 9. Ellas y ellos / 10. Ja passat el temps / 11. Següent pas / 12. Vola, company

ESCOLTAR: Youtube / MusicaLliure.cat / Bandcamp / Spotify

Subtítols amb les lletres en català i castellà a Youtube
Subtítulos con las letras en castellano y catalán en Youtube

DESCARREGAR (llicència Creative Commons by-nc-sa)

LLETRES

Vídeo de la presentació a l’Espai Obert

Punts de distribució

– – – – – – – – – – – – –

Quan el que fas vol ser el que penses, i el que sents vol ser el que fas,
és quan es troben i es toquen les contradiccions, que ens fan conscients
del camí que treballós arrela als peus.

Quan el que veus fora ho veus a dins,
i el que veus dins ho veus fora,
és quan s’entén que no és camí fàcil
l’anar desaprenent els passos que ens han dut aquí on estem,
que ens han fet així com semblem.

I, igual com caduquen les fulles,
les idees s’aniran renovant,
per no convertir-les en palaus que no es puguin qüestionar,
què ens queda sinó preguntar-nos i tornar-nos a preguntar,
que si no és bona pregunta la resposta tampoc ho serà.

Si la vida és també la mort,
que la mort doni el sentit a cada llavor,
que sota l’ombra d’aquest arbre no s’ajeu qui el va sembrar,
que no és inerta l’experiència si ens descobreix un següent pas.

– – – – – – – – – – – – –

Cançons composades per Sílvia Tomàs (veu i guitarra) i arranjades per Guillem Boada (teclat) i Mateo Martínez (guitarra flamenca).
Disc autoproduït per la banda.
Llicència Creative Commons: Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa)

Amb la col·laboració de:
Ruth Barberan, trompeta a “Carta a Kobane” i “Quien quisiera”.
Manu FustA!, violoncel a “En las andadas” i “Quien quisiera”.
Sisu Coromina, saxos a “Un vell home”.
Clara Unzeta, viola a “Vola, company”.
Diego Pedragosa, tres cubà a “Següent pas”, flauta travessera a “Vola, company” i oïda crítica i sensible a tot el disc.
Dolors Moreno Gallego, veu d’àvia a “Un vell home”.
Roger Soler, cajón a “En las andadas” i “Recordando” i congues a “Ja passat el temps”.

Gravat, mesclat i masteritzat a Iristudis (Badalona) per Diego Pedragosa, estiu-tardor de 2016.
Il·lustrat per Elia Pérez Guisado.
Dibuix de la cançó “Vola, company” fet per Laura Encinas.
Maquetació, edició gràfica i enquadernació a càrrec del Col·lectiu Bauma.

– – – – – – – – – – – – –

Gràcies a la vida i a totes les persones que ens trobem en el camí, perquè és d’aquí d’on surten les cançons, de l’experiència de viure i conviure, afrontant la duresa i la bellesa d’existir.

Gràcies a l’amistat, que guarda la tendresa de la incondicionalitat. A l’Anna, Ruth, Conxa, Dolors, Laia, Edu, Joan… i totes les que em deixo i no m’hauria de deixar…

Gràcies Germán, Gorka, Guillem, Sisu, Mikel… per ser família, companys i per aquesta etapa que ens ha fet més grans.

Gràcies a Can Tonal per la vostra ferma voluntat de canvi social, per sembrar llavors diverses allà on només creix blat, per l’aprenentatge constant. Per les persones boniques amb les que hem compartit les esperances, les pors i l’amor.

Als que han donat la seva energia en la vida i han decidit marxar deixant llavors d’empatia, amor i solidaritat, la vostra existència ens farà sempre costat. Doncs qui lluita per la vida mai mor. Liu, Taziko, Amor, Dani, Pasqu….

Gràcies als pobles que s’autoorganitzen per portar a la pràctica l’autonomia i la defensa de la llibertat, per tornar al comú que ens han robat. Gràcies al poble kurd revolucionari per l’aprenentatge i la inspiració que estan donant. I a la resta de pobles que ens mostren que podem portar un món nou als nostres cors.

Gràcies a la mare, al pare i la germana… que, sense pensar igual, sentim l’amor que ens ajunta i que voldríem veure al món.

I per acabar, moltes gràcies a totes les persones que han col·laborat en el disc, en la seva producció artística, gràfica, artesanal…: Clara, Manu, Sisu, Diego, Ruth, Elia, Alberto, Lola, Manolo… pel carinyo i l’atenció que l’hi heu dedicat.

I infinites gràcies al Mateo Martínez i al Guillem Boada, companys de vida, de música… per la vostra amistat, per la vostra paciència i tendresa… per la música i les converses, per la complicitat d’aquests anys.

Que aquests agraïments se’ls facin seus totes les persones que sentin aquestes cançons properes i seves, doncs d’allà mateix surt la inspiració.

Amb amor, dolor, suavitat, duresa, por, esperança i carinyo…

Sílvia Tomàs

– – – – – – – – – – – – –

Agraïments a les persones que han aportat a la campanya de micromecenatge