Fa unes setmanes l’Ana Sofía Cardona em va fer una entrevista que acaba de publicar-se al número 392 de la publicació quinzenal Directa (22/09/15), a la secció “Expressions”, pàgina 30. La copiem a continuació:

Quan va començar la teva afició per la música?

Quan tenia dotze anys, els meus pares em van regalar la meva primera guitarra i vaig començar a fer cançons. Al col·legi, hi havia un professor que feia classes de rock; ens vam ajuntar quatre noies i vam estar tocant a les festes del col·legi, del barri, etcètera durant set anys. En aquesta època, jo ho feia d’una forma natural. Vaig començar a veure-li el sentit al cap dels anys.

Què és la música per a tu?

La música ens explica la història des de diferents perspectives. Serveix per apropar llenguatges, per explicar-nos coses que no es poden dir d’una altra manera, perquè entra per un canal emotiu que cap llibre d’història pot utilitzar. I també és terapèutica. Cantar em serveix perquè tinc una ànsia de canvi i de transformació, no solament del món, sinó de mi mateixa i del que visc. La música m’ajuda a canalitzar-ho en forma de cançó.

De què parlen les teves lletres?

Parlen del món en què vivim, en el que podríem viure i en el qual molts hem escollit lluitar. També parlen de la responsabilitat que tenim amb la vida, del retorn a la terra, de la necessitat d’aprendre a interpretar-la i a relacionar-nos amb ella, entre nosaltres i amb nosaltres. Són cançons que parlen de la necessitat de tornar a allò humà. No hi falten temes dedicats als amors.

Quins són els teus referents musicals?

Són molts i variats. Escoltant Víctor Jara o Violeta Parra, per exemple, he arribat a conèixer realitats que no he viscut, gràcies a la profunditat de les paraules, acompanyades de veu i música. També amb Silvio Rodríguez, Chavela Vargas, Atahualpa Yupanqui, Extremoduro,… Penso que alguns cantants poden transmetre l’emoció de tot un poble i aquesta és una tasca important i molt bonica.

Quina relació tenen les teves cançons amb l’activisme?

Podríem dir que són part de l’activisme que faig, juntament amb els músics que m’acompanyen i les persones amb les quals camino. La nostra primera font d’acció no és solament la música: les nostres diferents fonts d’acció fan la música. És a dir: si no estiguéssim fent el que fem, no hi hauria contingut per a les lletres.

Què va significar el 15-M per a tu?

Va ser un punt i a part en la meva vida ja que vaig trobar moltes persones afins. En aquell moment, jo cantava els meus temes pel barri de Gràcia i la gent m’escoltava. Va ser a partir d’aquest moviment, però, quan la gent va començar a donar un sentit a les meves cançons; els donava força i, així, vaig veure la transcendència del que passava quan feia música.

Què opines de la mercantilització de la música?

No crec en la mercantilització de la cultura en general. Sí que crec que és important començar a pensar col·lectivament com volem accedir i construir l’art i la cultura: fer un exercici de valoració, pensar estratègies per poder-lo compartir lliurement i, alhora, ser recíprocs amb l’obra perquè aquesta pugui seguir desenvolupant-se. També penso que és important que no desaparegui l’acte d’altruisme que es dóna quan es comparteix la cultura.

Acabes d’estrenar una pàgina web. Què hi podem trobar?

Un apartat amb els vídeos que s’han anat fent; un altre amb els concerts que s’han de fer; un històric amb totes les cançons perquè la gent pugui descarregar-les gratuïtament, i una petita presentació del nostre projecte.

Qui és Sílvia Tomàs en el dia a dia?

Sílvia Tomàs és el meu nom real; aquesta sóc jo, amb les meves coherències i incoherències, amb les meves ànsies de canvi intern i extern. Juntament amb altres persones, estic vivint l’experiència de conviure mirant el present i el futur com a part de la nostra responsabilitat. Visc en una comunitat on compartim molts recursos i tasques, per exemple, el cultiu de l’horta, la recuperació de cultius abandonats, l’intercanvi amb altres comunitats… En definitiva, visc de la vida… i aquesta vida de vegades et dóna unes tasques i de vegades, unes altres.

I com vius la teva condició de dona avui dia?

Actualment, ser dona i ser home està molt lligat al sistema de dominació capitalista. Ser dona avui dia, per a mi, és una responsabilitat  d’empoderament juntament amb els homes, no contra ells, per recuperar part del que som com a éssers humans. Hem de cooperar per desxifrar rols i rangs, per compartir vivències, experiències i sentirs. Sense aquest compartir, ens tenen dividits i enfrontats.

Com veus el futur? Quan sortirà el proper elapé?

M’agradaria continuar sent observadora per posar notes i música a tot el que vaig veient, a la transformació social que ens queda per davant. Sobre el nou disc, començarem a gravar-lo a finals d’any. Inclourà una cançó anomenada “Carta a Kobane”, sobre la lluita que està duent a terme el poble kurd.