Ressenya a MusicaLliure.cat

Agraïm als companys de MusicaLliure.cat, plataforma musical de creacions lliures on hem penjat la nostra música, que valorin el que fem:

Jove però no pas debutant, Sílvia Tomàs ha compartit a MusicaLliure.cat els seus dos últims treballs d’estudi: l’àlbum Desaprendiendo lo aprendido (2014) i Carta a Kobane (2015). Aquest últim, un únic tema que “sorgeix –en paraules de la pròpia Sílvia Tomàs– de la lectura i posterior interpretació de les paraules d’una dona kurda de 19 anys, Narin, que li escriu a la seva mare, i del profund agraïment a una lluita d’un poble conscient de la seva força”, és una mostra eloqüent i franca del tarannà d’aquesta cantautora que per dret propi engrandeix quantitativament i qualitativa aquesta gran primavera de cantautores catalanes que tenim la sort de viure en els darrers anys, amb artistes com Maria Coma o Maria Rodés. Talment com aquestes dues, els temes de Sílvia Tomàs –amb el sòlid i inspirat recolzament, cal dir-ho, de Mateo Martínez (guitarra flamenca), Guillem Boada Ferrer (piano), Sergi Fabregas (baix), Mel Giovanna Beltrán Núñez (percussió) i Elena Milà Fortuny (low whistle)– semblen desplegar-se   des de la voluntat d’obrir les portes a un absolut mestissatge musical que els fa esdevenir a cadascun diferent de l’anterior i del següent. D’aquí la significació d’un títol com és Desaprendiendo lo aprendido, que revela aquest caràcter aglutinador –també de llengües: català i castellà– que trenca les barreres d’estil –allò après– per maridar-los tots, si escau, en una sola veu. Una veu en la que hi batega sempre –i això la distingeix de Rodés i Coma– una consciència social, aguerrida i esquinçada, a través d’aquest collage que són les cançons de Sílvia Tomàs, entre els quals hi trobem coses insòlites com la bonica cita de ‘La leyenda del tiempo’ de Camarón (el tema), a ‘Todo se mueve’.

(extret de “Tres noves propostes musicals imperdibles“, al bloc de MusicaLliure.cat)

musicaliure

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.