Amb molta il·lusió presentem aquesta nova cançó composada amb Paradoxus Luporum, cantautor madrileny de Carabanchel i ara també company de cançons i vida.
Vam tenir el plaer de trobar-nos pel concert que va fer ell a Barcelona el 31 de maig i l’endemà ja estàvem compartint lletres, poesies i melodies que es van convertir en cançó. Així neix aquest tema titulat “Temples“, gravat als afores de Sant Antoni de Vilamajor, entre camps de blat i molt ben acompanyats pel col·lectiu audiovisual Ivardia Produccions i el col·lectiu Can Tonal. Una bonica experiència per compartir.
LLETRA
Rere la mà no em surt paraula per explicar tot el que ens passa,
el full en blanc, les raons grises, l’emoció roja, negra l’espina.
Torno a l’arrel d’on vaig renéixer per recordar quina era l’empenta,
que a cops el vent i a cops és l’aigua, remou tot indret que semblava estable.
Esa inteligencia que os cautiva, esa pretenciosa locución,
ese ingenio, esa concreción llena de razón imperativa.
Todo lo sabéis y vuestra boca trata los vocablos con soltura,
plumas pocas hay a vuestra altura si es vuestra opinión la que os convoca.
Siempre presumís de la condena que os supone ahogaros en pensar
y en el bálsamo de Fierabrás bañáis toda desventura ajena.
Torno a l’arrel per no volar massa,
que sense estar a terra no es fan masses passes.
Em remou el temps com un sospir que rasca,
intento captar el moment però quan l’entenc ja passa
i així em vaig explicant intents que prenc amb temps i pauses.
Em remou la impotència de la mà de la impaciència,
veure que entre les idees es reparteixen etiquetes
buides i estretes, de colors i frases fetes.
Torno a mi per explicar-me que de mi sóc responsable.
Torno a nosaltres perquè també som part del que ens passa.
Da pena que creáis que la muerte se asemeja a la contradicción,
da pena que toda vuestra acción no dependa jamás de la suerte.
Cerráis la puerta a toda aventura, títeres de vuestro propio juicio,
hasta respirar parece un vicio si os trae beneficio su censura.
En vuestro interés no hay soluciones aunque pretendáis vendernos causas,
uno ya camina haciendo pausas y no va comprando convicciones.
Em remouen les persones que constantment evolucionen
i que no construeixen temples per no haver mai de desfer-los.
Me remueven las personas que crecen y evolucionan
y que no construyen templos y así evitan deshacerlos.