Sílvia Tomàs Trio publiquem, amb moltíssima il·lusió, el videoclip “Una història per recordar“, fet amb les cançons “Un vell home” i “Recordando” del nostre últim disc Següent pas, publicat aquest gener.

Ha estat realitzat amb molt carinyo per IVARDIA Produccions, col·lectiu audiovisual amic amb qui ja hem gravat alguns vídeos. Just ara estan acabant de treballar en el seu primer treball audiovisual llarg, el documental “El Sol del Nord. Construint l’autonomia a Bakur” (doneu-li una ullada al tràiler).

Han col·laborat a la part tècnica del videoclip Eduardo Laborda, Jordi Gimeno i Berta Rubio.

El vídeo té disponibles subtítols amb la lletra en català, castellà, gallec i euskera.

El publiquem a través de tres projectes comunicatius que valorem molt:

• Directa, mitjà de comunicació cooperatiu d’actualitat, investigació, debat i anàlisi amb més de deu anys de trajectòria que entén la comunicació com una eina de transformació social. Un projecte assembleari, autogestionat i descentralitzat.

directa.cat/actualitat/silvia-tomas-trio-estrena-curtmetratge-una-historia-recordar

«El curt està protagonitzat per un pastor i una pastora del Penedès i Osca i la majoria d’escenes han estat gravades a dos projectes comunitaris i agroecològics catalans; Can Tonal de Vallbona, a Sant Antoni de Vilamajor i la Rectoheria de Sant Jaume Sesoliveres, a l’Anoia, un poble a on perduren pràctiques arrelades a la terra i d’implicació veïnal en assumptes comuns com la gestió veïnal de l’aigua. Diversos veïns i veïnes del poble han participat com a extres o cedint espais per a la producció. “Hem volgut recordar una societat amb vincles comunitaris i d’afecte, amb coneixements per a la sobirania i la subsistència material, amb treball col·lectiu no assalariat, amb molta més autogestió en general i en molta més harmonia amb la natura”, explica la cantautora Sílvia Tomàs, que afegeix: “Records que ens han sigut usurpats, i que ens ajudarien a imaginar poder viure sota una altra lògica de valors”. Per això, més enllà d’un elogi cap a temps passats, el projecte conté elements que poden servir per encarar i suggerir eines d’estudi davant d’un futur postcapitalista, prioritzant el vincle amb l’entorn rural i a través de pràctiques agroecològiques i comunitàries.»

• Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, revista trimestral d’informació, debat i reflexió de tot allò que sabem que condiciona la vida rural, l’agricultura i l’alimentació, amb una trentena de números publicats des del 2010. Una revista de pensament crític que vol ajudar a imaginar i construir noves realitats socials i econòmiques per deixar enrere el capitalisme.

soberaniaalimentaria.info/otros-documentos/actividades/491-silvia-tomas-trio

«La historia que Sílvia Tomàs desgrana en esta canción es la historia de unos payeses que bien podrían ser campesinos de cualquier parte del mundo: “(…) ens han comprat la terra i no l’hem sabut defensar…” Esta canción es en esencia la historia mundial del campesinado rural: propietario de casi nada, superviviente a tiempo completo. Y, a su vez, es también la historia de la aparición de la clase obrera urbana: propietaria de casi nada, trabajadora a tiempo completo. Es, en esencia, la historia de los perdedores del mundo, la historia de los perdedores de la lucha de clases, los que nunca escribirán la historia oficial, la que se estudia, la que nos enseñan, la que nos transforman, la que deberíamos recuperar y defender para hacerla otra vez NUESTRA, y no de ellos.»

• Revista 15/15\15, mitjà de comunicació independent i democràticament governat per les seves subscriptores, l’objectiu del qual és contribuir a la construcció d’una nova cultura i una nova civilització postindustrial, postcapitalista, postcreixement, ajustada als límits de la biosfera i orientada a la satisfacció de les necessitats humanes i de la resta de Gaia.

15-15-15.org/webzine/2017/12/04/videoclip-unha-historia-por-lembrar-de-silvia-tomas-trio

«Os temas titúlanse “Un vell home” (en catalán) e “Recordando” (en castelán), e queren reivindicar a memoria histórica dos nosos antergos, dunhas clases populares que vivían moito máis arraigadas na súa terra e no territorio que habitaban. Fálannos dunha cultura de noso que tiña moito de positivo e que ficaron no esquecemento, malia poder servirnos hoxe para facer fronte a moitos dos problemas que temos no presente e que virán no futuro. A autora foi inspirada por un libro recente: “El comú català. La història dels que no surten a la història” de David Algarra (2015) sobre o que teñen escrito xente como Carlos Taibo, David Fernàndez, La Ciutat Invisible i Mar Carrera. Las canciones también las inspiran muchas personas que sin haber escrito nada han sido ejemplo y testimonio vivo de cultura popular perdida.»

Esperem que us agradi i us ho agrairem si ens ajudeu a difondre’l!

Volem tornar a agrair moltíssim a tota la gent que ha participat o ajudat a fer possible d’alguna manera el videoclip. Per a nosaltres ha estat una experiència molt bonica. Són més que les persones que apareixen als crèdits perquè al final hi havia tant material gravat que es van haver de treure moltes escenes i plans.

El 2 de desembre vam fer la pre-estrena del videoclip projectant-lo al local social de Sant Jaume Sesoliveres (Anoia), poble on s’han gravat la majoria d’escenes.